Oscar a la millor fotografia

Oscar a la millor fotografia
Nom en la llengua original	(en) Academy Award for Best Cinematography
Tipus	Oscar ; premi a la millor fotografia
Vigència	1929 -
Freqüència	anual
Estat	Estats Units d'Amèrica
Conferit per	Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques
Guanyador	Charles Rosher, Per l'obra Sunrise: A Song of Two Humans (1929); Karl Struss, Per l'obra Sunrise: A Song of Two Humans (1929); Clyde De Vinna, Per l'obra White Shadows in the South Seas (3 abril 1930); Willard Van der Veer, Per l'obra With Byrd at the South Pole (en) (5 novembre 1930); Joseph T. Rucker, Per l'obra With Byrd at the South Pole (en) (5 novembre 1930); Floyd Crosby, Per l'obra Tabú (1931); Lee Garmes, Per l'obra Shanghai Express (1932); Charles Lang, Per l'obra Adeu a les armes (1934); Victor Milner, Per l'obra Cleopatra (1935); Hal Mohr, Per l'obra A Midsummer Night's Dream (en) (1936); Jack Hildyard, Per l'obra El pont del riu Kwai (1958); Burnett Guffey, Per l'obra Bonnie i Clyde (1968); Pasqualino De Santis, Per l'obra Romeo and Juliet (1969); Conrad L. Hall, Per l'obra Butch Cassidy and the Sundance Kid (1970); Freddie Young, Per l'obra La filla de Ryan (1971); Oswald Morris, Per l'obra El violinista a la teulada (1972); Geoffrey Unsworth, Per l'obra Cabaret (1973); Sven Nykvist, Per l'obra Crits i murmuris (1974); Fred Koenekamp, Per l'obra El colós en flames (1975); Joseph F. Biroc, Per l'obra El colós en flames (1975); John Alcott, Per l'obra Barry Lyndon (1976); Haskell Wexler, Per l'obra Camí a la glòria (1977); Vilmos Zsigmond, Per l'obra Encontres a la tercera fase (1978); Néstor Almendros, Per l'obra Days of Heaven (1979); Vittorio Storaro, Per l'obra Apocalypse Now (1980); Geoffrey Unsworth, Per l'obra Tess (1981); Ghislain Cloquet, Per l'obra Tess (1981); Vittorio Storaro, Per l'obra Rojos (1982); Billy Williams, Per l'obra Gandhi (1983); Ronnie Taylor, Per l'obra Gandhi (1983); Sven Nykvist, Per l'obra Fanny i Alexander (1984); Chris Menges, Per l'obra Els crits del silenci (1985); David Watkin, Per l'obra Out of Africa (1986); Chris Menges, Per l'obra La missió (1987); Vittorio Storaro, Per l'obra L'últim emperador (1988); Peter Biziou, Per l'obra Crema Mississippi (1989); Freddie Francis, Per l'obra Temps de glòria (1990); Dean Semler, Per l'obra Ballant amb llops (1991); Robert Richardson, Per l'obra JFK (1992); Philippe Rousselot, Per l'obra El riu de la vida (1993); Janusz Kamiński, Per l'obra La llista de Schindler (1994); John Toll, Per l'obra Llegendes de passió (1995); John Toll, Per l'obra Braveheart (1996); John Seale, Per l'obra El pacient anglès (1997); Russell Carpenter, Per l'obra Titanic (1998); Janusz Kamiński, Per l'obra Salvem el soldat Ryan (1999); Conrad L. Hall, Per l'obra American Beauty (2000); Peter Pau, Per l'obra Tigre i drac (2001); Andrew Lesnie, Per l'obra El Senyor dels Anells: La Germandat de l'Anell (2002); Conrad L. Hall, Per l'obra Road to Perdition (2003); Russell Boyd, Per l'obra Master and Commander: The Far Side of the World (2004); Robert Richardson, Per l'obra L'aviador (2005); Dion Beebe, Per l'obra Memòries d'una geisha (2006); Guillermo Navarro, Per l'obra El laberinto del fauno (2007); Robert Elswit, Per l'obra There Will Be Blood (2008); Anthony Dod Mantle, Per l'obra Slumdog Millionaire (2009); Mauro Fiore, Per l'obra Avatar (2010); Wally Pfister, Per l'obra Origen (2011); Robert Richardson, Per l'obra Hugo (2012); Claudio Miranda, Per l'obra La vida de Pi (2013); Emmanuel Lubezki, Per l'obra Gravity (2014); Emmanuel Lubezki, Per l'obra Birdman (2015); Emmanuel Lubezki, Per l'obra The Revenant (2016); Linus Sandgren, Per l'obra La La Land (2017); Roger Deakins, Per l'obra Blade Runner 2049 (2018); Alfonso Cuarón, Per l'obra Roma (2019); Roger Deakins, Per l'obra 1917 (2020); Erik Messerschmidt, Per l'obra Mank (2021); Greig Fraser, Per l'obra Dune (2022); James Friend, Per l'obra Res de nou a l'oest (2023); Hoyte van Hoytema, Per l'obra Oppenheimer (2024)
Lloc web	oscars.org

L'Oscar a la millor fotografia és un premi atorgat per l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques, tots els anys des de 1928, atorgat cada any a un fotògraf per la seva feina en una determinada pel·lícula.

Durant el seu primer any, 1927-28, aquest premi (com altres premis) no es va lligar a una pel·lícula específica; tot el treball dels fotògrafs nominats durant el període que es qualificava es llistava després dels seus noms. El problema amb aquest sistema va ser obvi ja el primer any, des que Karl Struss i Charles Rosher van ser nominats per al seu treball junts a Sunrise però altres tres pel·lícules filmades individualment o per Rosher o per Struss també es llistaven com a part de la nominació. El segon any, 1928-29, no hi va haver nominacions, tot i que l'Acadèmia té una llista de títols per la consideració del jurat. Durant el tercer any, 1929-30, es van nominar pel·lícules, no fotògrafs, i el premi final no mostrava el nom del cinematògraf.

Finalment, als premis de 1931, va ser adoptat el sistema modern en totes les categories, en el qual els individus proposats es relacionen amb una única pel·lícula cadascun. Des de 1939 a 1967 (amb l'excepció de 1957), hi va haver també premis separats per al color i per al blanc i negre. Des d'aleshores, l'única pel·lícula en blanc i negre que ha guanyat el premi ha estat La llista de Schindler (1993).

Floyd Crosby va guanyar l'últim Premi de l'Acadèmia per a una pel·lícula muda, Tabu el 1931. Hal Mohr va guanyar l'únic premi sense haver estat nominat de l'Acadèmia, el 1935, per a A Midsummer Night's Dream. Mohr va ser també la primera persona a guanyar el premis en blanc i negre i en color.

Tots els anys han estat atorgats els premis.